8a Recomanació Nacional: Damnkiwi!

Damnkiwi! és un grup indie-electro de la ciutat condal format per l’Héctor Marlet com a vocalista i guitarra, Pedro Balañá com a guitarra i baixista, Dani Carmona com a teclista i Carlos Duelo com a bateria. Tenen entre 17 i 19 anys, i el grup es formà a mitjans de 2012. Tenen influències de grups com Astro, Two Door Cinema Club, M83 o The Kooks, entre d’altres.  A finals de 2012 ja van presentar el seu primer disc, titulat “Landscape Ж”, i han começat 2013 demostrant ganes amb temes com “Transfinite” o “Try my light”. Cal destacar l’impuls que va rebre el grup al guanyar el Primer Concurs Band Converters, al cual es van presentar més de 400 bandes.

Per sentir-los dirigiu-vos a: http://damnkiwi.bandcamp.com/

Per aquells que us agradin us avisem que tocaràn el proper divendres 1 de Febrer a la sala KGB.

Si voleu entrades entreu a : www.facebook.com/events/216417761828896/

http://www.facebook.com/DamnKiwi

Crònica Teenstar ’12

Poc després de les set de la tarda, a la sala ‘La Mirona’ de Girona l’Ernest Codina i en Roger Carandell van prendre la batuta per donar inici a la gala final de la primera edició del Concurs Teenstar.

L’ordre de les actuacions es va decidir per sorteig i a la Laura del Pino li va tocar encetar la gala. A la Laura, acompanyada per la seva guitarra, se la va veure un xic neguitosa interpretant el ‘Will you still love me tomorrow’. Que sortís amb la guitarra va fer entendre que ella, a part de tenir bona veu, té més recursos musicals. En pot estar molt satisfeta del paper que va fer.

En segon lloc va sortir el Roger Argemí que ens va interpretar ‘Angels’, una de les cançons més conegudes d’un dels grans com Robbie Williams. En Roger va fer una actuació que va estar sobradament a l’alçada de la cançó que ens va fer escoltar.

Seguidament van tocar les ‘Painomi’. Les noies del Baix Llobregat van fer una actuació estelar amb la cançó ‘Corren’ de Gossos. L’adaptació que van fer em va semblar sorprenent i novedosa mostrant que l’estil era una mescla de música clàssica amb el sempre important teclat elèctric que em va soprprendre un munt. Personalment crec que mereixien més reconeixement.

Posteriorment va sortir la guanyadora del certamen, Ariadna Bonet. Va interpretar la cançó ‘Cigarettes’ de Russian Red. La cançó exigia una veu i una concentració altíssimes per poder fer un bon paper. L’Ariadna no va ser menys i va estar a l’alçada clavant la cançó sencera i demostrant que té una veu que marca diferències. Premi merescut.

En cinqué lloc van sortir els NBKY. Tot i els previs problemes tècnics van fer una actuació molt digna i deixant-se les ganes sobre l’entaulat. La actuació no va estar malament però el nivell va ser tant alt que els nervis els van passar factura.

El torn per arribar a la meitat de les actuacions va ser per Vero Montero. La torderenca, segona classificada, va cantar el més que conegut i complicat ‘Rolling in The Deep’ d’Adele. La cançó la va interpretar amb un nivell exquisit i fent veure que, tot i que de ben segur hi havia nervis, ella es va mostrar alliberada i expressant molta movilitat en l’expressió corporal. Em va sorprendre gratament que quedes en segona posició.

La primera cançó de la segona meitat de la gala va ser per als ‘Thunders Of Hell’, van dur a terme un mescla de cançons variades que no va estar gens malament. van buscar arribar al públic d’una forma diferent, es veu que estaven molt ben compenetrats però es va notar la falta d’experiència. Un grup per tenir molt en compte en el futur.

L’Andrea Menal va portar una cançó de la terra ‘Menuda’ de JM Serrat. Una veu força privilegiada va fer que una cançó, que potser no era la més addient per un concurs d’aquesta mena, sortís amb molt bona consideració. Em va fer veure que una cançó que no és d’un estil que enganxa pot sortir una gran posada en escena.

En nové lloc l’Aura Moreno va cantar ‘All I want for Christmas is you’. Va ser una actuació que ja em va ser díficil ser crític. El nivell estava tant alt que semblava que la seva veu fos del més normal. No va desentonar gens i va estar a l’alçada de les veus anteriors, bona senyal per ella. L’exigència era alta i no va ser menys.

Encarant la recta final del concurs Queralt i Ivette van estar molt encertades en el ‘Footprints In The Sand’. Terceres classificades i amb molt bon reconeixement. Va tenir molt mèrit saber alternar les dues veus sense cometre errades, xapó.

La penúltima actuació, la de l’Elisabet Augustin, va ser una bona actuació per començar a despedir la gala. El nivell havia estat molt alt fins el moment i ho tenia bastant díficil per poder-se colar entre els 3 guardonats. No ho va fer gens malament per això.

Tancant les actuacions del concurs, la Maria Sàbat va animar molt el públic. L’actuació va estar bona i estic segur que va fer que els membres del jurat tinguessin problemes per decidir si ella estava entre les premiades o no.

Posteriorment, mentre el jurat deliberava la decisió final, van actuar Enric Verdaguer, els Amelie i Teràpia de Shock.

La gala va ser molt complerta i tots els participants en aquesta final podeu estar molt satisfets del treball realitzat. Musicalment parlant va estar el nivell molt alt i estic segur que molta gent va gaudir d’un vespre d’interpretacions magnífiques. Tots aquells que no vau quedar entre els tres primers no significa que sigueu pitjors.

Agraïr a tota la gent de Música Global, en especial a en Jordi Puig, per la gran idea que van tenir fent aquest espectacular montatge.

Jordi Armadans (@jordi_arma)

3a Recomanació Internacional: The Hoosiers

Ja hi tornem a ser amb la recomanció músical quinzenal. Avui us porto un grup que em van ensenyar fa poc però que em va cridar molt l’atenció.
Es diuen The Hoosiers, son d’Anglaterra i Suècia, i tot just fa 5 anys van treure el seu primer disc “The Trick to Life”, que va arribar al primer lloc de les llistes del Regne Unit.
El seu segon senzill “Goodbye Mr. A”, que teniu a continuació, va arribar al lloc 4 en les llistes de singles al Regne Unit.
A partir d’aquí, han tret dos àlbums d’estudi més: “The Illusion of Safety” i “Bumpy Ride”, sent aquest últim una re-edició del segon amb algun tema extra.
I ara sí, us deixo el seu tema, que potser a alguns us soni ja que va apareixer a la banda sonora del videojoc FIFA 08:
Alex Pla (@Alex_Amelie)

2a Recomanació Internacional: Set It Off

La recomanació musical internacional d’aquesta quinzena és un grup molt peculiar. Es diuen Set It Off, són de Tampa, Florida, i el seu estil es podria dir que és un rock alternatiu/orquestral. Amb moltes bases de corda, amb tocs foscos, a mi personalment em recorden a una barreja entre Fall out boy i My Chemical Romance. Es van fer coneguts gràcies al seu vocalista, Cody Carson, i les seves covers a Youtube. Fa un any i poc van signar amb la que és actualment la seva discogràfica, Equal Vision Records, i van treure el seu 3r EP (ja n’havien tret dos anteriorment, d’un estil bastant diferent al que fan avui en dia). El 18 de setembre d’aquest any han publicat el que és el seu primer treball de llarga durada, un LP titulat Cinematics, amb una temàtica molt clara i marcada, obrint camí en aquest estil que tant els caracteriza. Us deixo amb la cançó que obra el seu nou àlbum, Nightmare:

Alex Pla (@Alex_Amelie)

1a Recomanació Internacional: The Downtown Fiction

The Downtown Fiction és un grup Estadounidense de pop-rock. Nascut el 2008,  i després de varis EP’s finalment el 2011 van treure el seu primer disc d’estudi titulat: “Let’s be animals”.

Us deixem amb el tema que obre aquest treball, “Thanks for nothing”

 

Alex Pla (@Alex_Amelie)

7a Recomanació Nacional: Painomi!

Painomi és el nom d’un postre japonès i des de 2012 el nom del nostre grup. Son cinc noies: la Isabel Archs, la Clàudia López, la Clàudia Ibáñez, la Clàudia Padilla i la Neus Navarrete. Vet aquí una història sobre sirenes amb cua de salmó. Se les havia vist dansar vora les roques salabroses, a tocar de l’horitzó. Les seves veus estranyament harmòniques, susceptibles per a sardines i morenes, orquestraven l’anar i venir de les onades. Allegro, adagio. Ara tranquillo. Elles eren la veu del mar i el seu caminar: una carcassa protectora de la naturalesa, d’ordinari alterada per una melosa musicalitat terrestre.
Aquestes nimfes marines gaudien d’una sensibilitat incommensurable, que les arrossegava mar endins, mar enfora i les pintava de sal perquè brillessin al sol. Res les arrelava enlloc. I és per això que un dia de mar plàcida, les sirenes remuntaren el riu fins un incògnit pont romà, empeses per la força de les seves cues de salmó. Dolç, dolç. Eren aigües foranes, que desprenien melodies hipnòtiques de les que, de seguida, se’n van impregnar.
Casanovas captivades. Les sirenes van deixar-se endur per la fogositat musical, descobrint virtuts excelses que podien inventar móns, amb unes cues que ara es bifurcaven en peus. Com les sirenes de qualsevol conte tenien un nom: Painomi. Exòtic postre japonès i grup de cinc joves que veuen despertar les seves il·lusions a cop de so. Afloren a les estones de pati al Col·legi La Mercè de Martorell.
Sempre és temps de descobertes. I la música les ha trobat a elles: diamants en brut que tot just es comencen a llustrar. Aplaudiments. “El llenguatge humà és com una olla vella sobre la qual marquem toscos ritmes perquè ballin els ossos –va dir una vegada l’escriptor Gustave Flaubert–, mentre al mateix temps anhelem produir una música que fon les estrelles.” I vet aquí un gat, vet aquí un gos, cinc estrelles de mar que emprenen el vol. S’obre el teló.

Aquí us deixem una cançó: ‘Estimat convidat’:

6a Recomanació Nacional: Altercat

ALTERCAT és un grup català que fa una barreja de rock, ska i altres estils per definir el seu tipus de música. A finals de maig de 2012 van treure la seva primera maqueta amb el títol “Desig d’un Somni” que conté quatre temes i podeu escoltar totalment gratis a www.altercat.cat.

A finals de Juny del mateix any van presentar el seu primer videoclip (el teniu a sota) que ja ha rebut unes 4600 visites i va creixent!Els podeu seguir al facebook, al twitter i a la seva web!
https://www.facebook.com/pages/ALTERCAT/191789857525510?fref=ts

5a Recomanació Nacional: Urban Lights

Urban Lights és un grup format per 4 joves de Barcelona amb vocació internacional. Practica un estil de música pop eclèctic i transversal difícil de classificar, i les seves cançons són exclusivament en anglès. Es mou entre el Britpop, l’indie i la música electrònica, treballant molt les lletres i les veus i amb una producció molt acurada. Elegància, talent, sensibilitat i una gran capacitat adhesiva són les seves principals virtuts. Les seves cançons transmeten emoció i creen addicció.

Components:

– ALVARO TAUCHERT SOLER (Barcelona, 1991)
Veus i teclat

– GREGORY TAUCHERT SOLER (Barcelona, 1993)
Veus

– BORJA ESTENGRE JOVER (Barcelona, 1990)
Guitarres

– RAMÓN MAÑAS CORBINOS (Barcelona, 1991)
Bateria

Trajectòria

Debuten el mes de setembre de 2010 al pub Dublín de Barcelona amb el nom de Escapist. Al maig de 2011 guanyen el Primer Premi en la II edició del concurs de bandes de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. Les seves cançons es posen a la venda a les principals plataformes digitals (Itunes, Spotify, Deezer o Amazon) a través del web de Mycd.

El desembre de 2011 decideixen rebatejar el grup com Urban Lights i intentar el salt professional al món de la música. El juliol de 2012, el seu primer tema Wooden House (http://www.youtube.com/watch?v=I1cO8J0BlqE) és inclòs en el disc Soñar Años, de caràcter benèfic, per aconseguir fons destinats a la lluita contra el càncer. El disc compta amb la participació de Manu Guix, Danny Leiva i altres artistes.

L’octubre de 2012 llancen Tokyo Skyline, el seu primer single, fruit de l’experiència dels germans Tauchert a Tokyo, i el presenten a TVE (www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-actuacion-urban-lights/1553267) i el 27 d’octubre presenten el seu àlbum Urban Lights a la Sala Luz de Gas de Barcelona amb 10 temes propis.

Xarxes socials:

4a Recomanació Nacional: The Crab Apples

The Crab Apples és un grup de pop format per cinc noies i un noi entre 16 i 18 anys de Sta. Eulàlia de Ronçana (Barcelona). Van gravar la seva primera maqueta al 2010 amb tres temes en anglès: I’m Fine, Home Sweet Home i Right Here que també tenen la versió en català (Just aquí). Han guanyat la setena edició del Concurs de Música Jove (Palau Solità-Plegamans). Gràcies a això han pogut gravar una maqueta en un estudi professional (La Bucbonera, Caldes de Montbuí). L’última maqueta consta de tres temes: Érem Amics, I Hate You i Friday Night que també té una versió en català (Divendres Nit). L’últim concert que han fet ha estat aquest mes a la NAU B1 (Granollers) com a teloneres de Marina Gallardo.

3a Recomanació Nacional: Odette

Odette nació a finales del 2009 en Mallorca de la mano de Toni Morales (voz y guitarra), Juanca Cardell (Batería y samplers) y Neus Margarit (violín y teclados). Grabaron su primer EP llamado Phobos and Deimos en el estudio de Ca’n Racó en Manacor. A partir de ese momento, el grupo fue tomando forma para, poco a poco, hacerse un hueco dentro del panorama musical.
Entre julio y diciembre del 2010 grabaron su primer álbum de larga duración titulado Safe and Sound, que fue producido por Antoni Noguera (L.A., Paco de Lucía, Sexy Sadie…). En ese momento Lluís Cabot se unió como bajista completando el formato actual de Odette.
Ahora se encuentran afincados en Barcelona y acaban de firmar un contrato discográfico y de managment/booking con GrocDog Booking & Tsunami Records.